​

Can 60 era el malnom amb el què es coneixia popularment una fàbrica de teixits situada al carrer Riereta de Barcelona, cèlebre més pel seu desordre que no pas pels seus productes.

Així ho van escriure: el folklorista Joan Amades, I el periodista Josep Mª Claveria. Amades explica una rocambolesca història damunt un antic hort de cebes, l'amo del qual, en una ocasió va intentar especular amb la producció: no les va voler vendre que no arribessin a seixanta, fins al punt que es va estimar més deixar-les podrir abans que treure-se-les per un preu inferior. A partir d'aquesta anècdota, molt comentada al barri del Raval, l'indret es conegué com L'Hort d'en Seixanta, renom que heretà posteriorment la fàbrica esmentada.

​

Una altra versió diu que el sobrenom vé de la suma dels números que ocupava la fàbrica al carrer de la Riereta, el 18, el 20 i el 22, tot i que Amades no la considera versemblant. La darrera versió recollida per ell al principi del segle XX afirma que el Seixanta tenia molts fills, seixanta segons acostumava a dir de manera exagerada, i d'aquí prové el nom.

​

Claveria va més enllà i amb el rigor que el caracteritzava, situa la fàbrica en el context d'un barri amb un dens teixit productiu com era el Raval del segle XIX. Ell s'apuntava a la teoria del 18+20+22, i diu que el propietari de l'empresa formava part de la colla de l'Arròs, especialitzada a muntar Tiberis i saraus a Montjuïc. Amb aquestes preocupacions al cap no és estrany que l'amo tingués la fàbrica bastant descuidada, tant que va acabar sent coneguda pel desgavell organitzatiu que la va fer famosa.

​

La dita "semblar can seixanta", que és un refrany netament Barceloní, doncs, ha fet fortuna arreu de l'àmbit lingüístic, amb el canvi de l'article can per cal en els indrets on aquest article no s'utilitza o se n'ha perdut l'ús, com en el cas de la mateixa ciutat de Barcelona.

​

​

​

​

​

​

Article escrit per: Roger Costa. Antropòleg.

Publicat a: "Sapiens"

Cedit per: Embotits Miró. Campdevànol